Difusió i presentacions del llibre "Construint municipi des dels moviments socials. Candidatures alternatives i populars i barris en lluita" publicat per l'editorial Icària.
dimarts, 23 de novembre del 2010
A la llibreria La Sirga (Vila de Gràcia)
Marc Serrà i Elisenda Alamany van ser convidats per La Sirga. Aquest projecte, La Llibreria Sirga, parteix de l’esperit de l’Associació El Noi i el Xic de la Barraqueta concebent la recuperació de la memòria històrica i la cultura com una eina al servei de la transformació social. Així, el seu principal objectiu és el d’apropar la història i el significat de les lluites populars dels Països Catalans i d’arreu al conjunt de la ciutadania.
Dins de la presentació de diversos llibres, "Construint municipi des dels moviments socials" va posar-se a l'agenda de la llibreria el passat dijous.
Serrà va explicar amb detall l'origen del llibre i va remuntar-se a un any enrere; l'efemèride dels 30 anys d'ajuntaments democràtics i que va deixar a l'oblit les persones compromeses, els moviments veïnals, les candidatures municipalistes, etc. D'aquí les jornades organitzades per l'agrupació d'electors de Castellar del Vallès; L'Altraveu que aplegà una jornada de debat entorn eixos com l'habitatge, el moviment sociopolític i el medi ambient. De les ponències que van sorgir, va començar a néixer el que s'acabaria convertint en un llibre.
Alamany va referir-se a la poca presència als mitjans del missatge de l'esquerra transformadora i la dificultat de fer-ne difusió. Va destacar l'estigmtatització dels col·lectius que lluiten pels drets dels ciutadans sense voluntat de fer la política una professió i va subratllar la manca d'espais de deliberació i de decisió reals que provoquen el desinterès per la política. Va criticar el paternalisme de la participació, propi dels partits polítics tradicionals i va apuntar que la implicació en allò que ens envolta és un dret i un deure.
Després, els membres de la Sirga van obrir el debat al públic.Entre algunes de les intervencions va parlar-se de la possibilitat autèntica de canvi des dels moviments socials i van donar-se alguns exemples que il·lustren el llibre. També va preguntar-se sobre la possible tecnificació de la política i la reducció de la gestió a aquest departament i va debatre's la manipulació del missatge dels col·lectius socials.
A Cerdanyola
Virginia Domínguez, Albert Díez, Puri Palomar
La reivindicació del paper dels moviments socials en el municipalisme, és el principal objectiu del llibre "Construint municipi des dels moviments socials", editat per Icària i que va presentar Compromís per Cerdanyola la setmana passada a local La Clau.
La presentació del llibre, que s’emmarcava en les 3a Festa Major Alternativa de Tardor, i va comptar amb la presència de Virgínia Domínguez, regidora de l’Entesa per Sabadell i Albert Díez, membre de l’Alternativa d’Esquierres per Badia.
El llibre recull les reflexions d’unes jornades organitzades per les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) amb la col·laboració de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) i diverses iniciatives veïnals, realitzades a Castellar del Vallès arran de la commemoració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics.
Aquests col·lectius volien visibilitzar l’aposta municipalista dels moviments socials catalans i la seva materialització en l’articulació de candidatures alternatives i populars, així com la tasca feta pel moviment veïnal i ciutadà. Des d’aquests col.lectius es volia advertir que la política municipal no s’havia fet només des de les institucions i des dels partits polítics tradicionals sinó que els moviments socials havien jugat i seguirien jugant un paper destacat. Així ho remarcaven en l’acte de presentació del llibre en el que també assenyalaven que “encara no hi havia cap llibre que parlés de les candidatures alternatives i amb aquest treball es visibilitza una feina que fins ara no havia quedat reflectida”, segons Virginia Domínguez.
Una de les membres de Compromís per Cerdanyola, Puri Palomar, indica que els moviments socials han jugat sempre “i continuen jugant un paper molt important en el municipalisme” i posa com a exemple la consecució dels primers centres de planificació familiar municipals gràcies al moviment feminista.
Virgínia Domínguez indica que el municipalisme alternatiu no és nou, tot i que s’ha incrementat molt en els darrers anys perquè “hi hagut un esforç de coordinació” i destaca “que el municipalisme alternatiu no és perfecte, som autocrítics” i per això, el llibre recull la por de perdre el contacte amb el carrer quan s’entra en un govern municipal”. Segons la política sabadellenca el moviment està ara consolidat
Per a Domínguez, el fet que aquestes candidatures siguin als ajuntaments genera que “es pugui frenar als governs, que es pugui fer preguntes i es pugui fiscalitzar”
La regidora d’Entesa per Sabadell, assegura que aquests col.lectius “no estem abonats a la cultura del no, perquè sempre que diem no és perquè tenim un sí i fem propostes treballades”. Virgínia Domínguez manifesta que la gent que ve d’aquests col.lectius, vol millorar la qualitat de vida, creiem en la democràcia participativa i reivindiquen el dret a la discrepància”.
Els punts que uneixen les candidatures alternatives
D’altra banda, Albert Díez, membre de l’Alternativa d’Esquerres per Badia.recorda que les CAV es van fundar en el transcurs d’unes jornades a Cerdanyola. Díez explica que, tot i que “són candidatures diverses, tant internament com entre elles, s’aglutinen al voltant d’unes idees comuns”.
Per al polític badienc aquestes candidatures s’aglutinen al voltant de l’esquerra social, el progrés i la igualtat, però tenen orígens diferents i cada una és pròpia del seu municipi i posen l’accent en unes determinades qüestions i també són diferents a nivell organitzatiu.
Albert Díez remarca que el que uneix aquestes candidatures són “les ganes de practicar la política municipal d’una altra manera”. També defensen “una democràcia sustantiva perquè hi ha democràcia si la soberania la tenen els ciutadans, si aquesta majoria social té el poder”.
Albert Díez remarca que el que uneix aquestes candidatures són “les ganes de practicar la política municipal d’una altra manera”. També defensen “una democràcia sustantiva perquè hi ha democràcia si la soberania la tenen els ciutadans, si aquesta majoria social té el poder”.
Un altre tema que els uneix és que la representació ha de ser controlada perquè “si no el poble no té la sobirania”. I, a més, defensen el medi en el que viuen i es neguen a la destrucció del territori.
El representant d’Alternativa d’Esquerres de Badia, indica que un altre motiu que els aglutina és la “ferma crença en la igualtat de les persones i en la justícia social, pensant que des dels municipis es poden fer coses”. A més, es mostren “confiats en els serveis públics perquè són de tots i reverteixen en tota la societat”. I, per últim, tenen el convenciment de que “tot això, no es pot defensar únicament des del marc institucional, sinó des dels moviments socials”.
Després de les intervencions es va obrir un debat en el que es va assegurar que s’ha anat enrera pel que fa a la participació directa de la ciutadania en la construcció dels municipis.
El proper 20 de novembre es farà una assemblea comarcal a Rubí en què les candidatures de les CAV, l’Altra Veu de Castellar i altres candidatures del Vallès parlaran dels reptes de futur d’aquests col.lectius.
Font: Cerdanyola Info
dilluns, 15 de novembre del 2010
Presentació a Ripollet
Dimecres 10 de novembre es va presentar a Ripollet el llibre "Construint municipis des dels moviments socials" a la seu del COP-cpr. L’acte de difusió de la publicació va comptar a la taula com a ponents a Martí Llobet que va explicar la motivació de les jornades sobre municipalisme que es van realitzar a Castellar del Vallès i la gestació del llibre arrel d’aquestes. Xavi Julve, autor d’un article, va exposar l’importància del cooperativisme com instrument per configurar una política alternativa que sigui capaç de bastir un nou discurs de participació i transformació en els espais municipals.
Eligi Medina i Toni Pijuan del COP-cpr van explicar el naixement de la formació a finals dels 70 i la seva evolució fins l’actualitat. L’experiència del COP és singular dins les candidatures alternatives perquè és de les poquíssimes formacions que han tingut presència al carrer durant trenta anys. Ambdós ponents van destacar la necessitat de mantenir la presència social articulada a través de la participació ciutadana i alhora tenir presència institucional com a dos elements que es complementen entre ells, malgrat la dificultat que sovint suposa compaginar-los. En aquest sentit, l’exemple reeixit del COP, il·lustra bé la voluntat del llibre: reivindicar la importància que ha tingut la política feta des dels marges per configurar els nostres municipis i una altra manera d’entendre allò que ha de ser la pràctica política.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)